Què ha estat per a mi ser Intercanvista a Cal Clown

To be quite honest with you, I have to say that, actually, when you are an exchange worker at Cal Clown, you will work. A lot. Just remmber that thanks to you, the Exchange workers, the students and teachers will be able to give the best of their clowns and dedicate themselves one thousand per cent to their work. You will be the foundations of Cal Clown. The roof that protects, and the walls that surround.

Cooking three meals a day, cleaning the bathrooms and communal spaces, fetching water when required, gathering and chopping firewood… the tasks will be many and varied. But the reward is great, greater even than the physical tiredness with which you will finish each day. Because serving someone (in this case, the students and teachers in the house), when there is no relationship of superioity between who serves and who is served, becomes pure pleasure whenever it is done with LOVE.

Because during this month that I’ve been serving in Cal Clown, there kept going through my head some lines from the Catalan poet Josep Maria de Sagarra which, for me, express clearly how to approach being an exchange worker.

Poem: Sea Water
Josep Maria de Sagarra
(Translation)

“... and do all we do,
with heart and eyelids open
and with all five senses...”

Offering, in every action and every gesture, all our affection in order that students and teachers feel welcomed and loved by us, the exchange workers.

Team work, team LOVE: these are the bases of a job well done. And this job well done will give you HAPPINESS. And when your heart is full of joy, tiredness becomes mere collateral damage which does not diminish spirit or desire, quite the contrary.

Always remember that to BE HAPPY you only have to decide to be so: because everything is just beginning, and everything is still possible.

Dani Gómez Carbonell
Barcelona, 14 junio 2010


Para serte sincero (y sin-uno, y sin-dos, y sin-tres...) desde buen comienzo, te voy a decir que, efectivamente, haciendo de intercambista en cal Clown, trabajarás. Y mucho. Recuerda que gracias a vosotros, intercambistas, los estudiantes y profesores podrán dar lo mejor de sus payasos y dedicarse al mil por ciento a su trabajo: seréis la base de Cal Clown. El techo que protege, y las paredes que acogen.
Cocinar las tres comidas diarias, limpiar a fondo los lavabos y espacios comunes, traer agua del río cuando sea necesaria, recoger y cortar leña... los quehaceres serán múltiples, y variados. Pero la recompensa es muy grande, más aún que el cansancio físico con el que terminaréis cada día. Porque servir a alguien (en este caso, a los alumnos y profesores de la Casa), cuando no hay relaciones de superioridad entre quien sirve y quien es servido, se transforma en placer siempre que se hace desde el AMOR.

Porque durante este mes en el que he servido en Cal Clown, me revoloteaban siempre por la cabeza unos versos del poeta catalán Josep Maria de Sagarra que, para mí, dicen claramente cómo se tiene que enfocar el trabajo de intercanvista.

Poema: Aigua Marina,
Josep Maria de Sagarra
...i fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits


(Traducción:)

“... y hacer todo lo que hacemos,
con el corazón y los párpados abiertos
y poniendo los cinco sentidos...”


Ofrecer, en cada acción y en cada gesto, toda nuestra ilusión y nuestro cariño para hacer que tanto alumnos como profesores se sientan acogidos y amados por nosotros, los intercambistas.
Trabajo en equipo, AMOR en equipo: las bases que os asegurarán una faena bien hecha. Y ese trabajo bien hecho, os dará FELICIDAD. Y cuando el corazón está tan lleno de alegría, el cansancio físico se convierte en un mero daño colateral que no hace que los ánimos y las ganas disminuyan, sino todo lo contrario.


... Recuerda siempre que para SER FELIZ sólo necesitas decidir serlo: porque todo está por comenzar, y todo es posible aún.

Dani Gómez Carbonell
Barcelona, 14 junio 2010



Què ha estat per a mi ser Intercanvista a Cal Clown

Per ser-te sincer i sencer des del principi, et diré que sí: a Cal Clown, fent d’intercanvista, treballaràs. I molt. Pensa que gràcies a vosaltres, intercanvistes, els estudiants i els professors podran donar el millor dels seus pallassos i dedicar-se al mil per cent a la seva feina: sereu la base de la Cal Clown. El sostre que protegeix, i les parets que acullen.
Fer els tres àpats de cada dia, netejar a fons lavabos i espais comuns, portar aigua del riu quan se’n necessiti, collir i tallar llenya... les feines seran moltes i variades. Però la recompensa és molt gran, més encara que el cansament físic amb què tancareu cada dia. Perquè servir algú (en aquest cas, els alumnes i professors de la Casa), quan no hi ha relacions de superioritat entre qui serveix i qui és servit, es transforma en goig quan es fa des de l’AMOR.
I és que en aquest mes en què he estat servint a Cal Clown, em rondaven sempre pel cap uns versos d’en Josep Maria de Sagarra que per mi especifiquen exactament com s’ha d’enfocar la feina d’intercanvista:

... fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits

Posar, en cada acció i en cada gest, tota la nostra il•lusió i el nostre afecte per fer que tant alumnes com professors se sentin acollits i estimats per nosaltres, els intercanvistes.
Treball en equip. AMOR en equip: les bases que us asseguraran feina ben feta. I aquesta feina ben feta, us causarà FELICITAT. I quan el cor se sent tant ple de joia, el cansament del cos és només un “dany colateral” que no fa que els ànims i les ganes disminueixin, sinó al contrari.

Recorda sempre que per SER FELIÇ només necessites decidir ser-ho. Perquè tot està per fer, i tot és possible encara.

Dani Gómez Carbonell
Barcelona, 14 juny 2010

Aiguamarina

Voldria ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.

I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.

I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.

Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment
i aquesta mica de vent
i el teu amor, transparent
com una aiguamarina.
Josep Maria de Sagarra